Batalla de Montecassino

Infotaula de conflicte militarBatalla de Montecassino
Campanya d'Itàlia Modifica el valor a Wikidata

Ruïnes de l'abadia després de la batalla
Tipusbatalla Modifica el valor a Wikidata
Data4 de gener al 19 de maig de 1944
Coordenades41° 29′ 24″ N, 13° 48′ 50″ E / 41.49°N,13.813888888889°E / 41.49; 13.813888888889
LlocMonte Cassino (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
EstatItàlia Modifica el valor a Wikidata
ResultatVictòria pírrica aliada
CampanyaCampanya d'Itàlia
Segona Guerra Mundial
Bàndols
Plantilla:AKN]
República Social Italiana República Social Italiana
Aliats:
Estats Units d'Amèrica Estats Units
Regne Unit Regne Unit
França Lliure
Canadà Canadà
Polònia Polònia
Regne d'Itàlia Itàlia
Índia Índia colonial
Unió Sud-africana Sud-àfrica
Brasil Brasil
Austràlia Austràlia
Nova Zelanda Nova Zelanda
Altres
Comandants
Alemanya Nazi Albert Kesselring
Alemanya Nazi Frido von Senger
Alemanya Nazi Richard Heidrich
GB Harold Alexander
Alphonse Juin
Polònia Władysław Anders
Forces
80.000 105.000
Baixes
20.000 54.000

La batalla de Montecassino (també coneguda com la batalla per Roma i la batalla per Cassino) va ser una sèrie de quatre dures batalles durant la Segona Guerra Mundial, barallades pels Aliats amb la intenció de travessar la Línia Gustav, i prendre Roma.

Al començament de 1944 la part oest de la Línia Gustav, el pivot principal se situava en els escarpats pendents de Monte Cassino, estava sostinguda pels alemanys que tenien posicions en les valls dels rius Ràpid Liri (o Garigliano) i alguns pics i penyals propers, encara que no en la històrica Abadia de Montecassino, fundada l'any 524 per Benet de Núrsia, encara que sí que comptaven amb posicions de defensa en els escarpats pendents per sota de les parets de l'abadia. El 15 de febrer el monestir, que estava emplaçat sobre un morro que avançava cap al poble de Cassino, va ser bombardejat per avions nord-americans B-17, B-25, i B-26, resultant completament destruït, encara que gairebé tots els còdexs i manuscrits d'un valor incalculable i obres d'art havien estat enviats per Julius Schlegel al Vaticà i va poder salvar el substancial. L'endemà passat del bombardeig, paracaigudistes alemanys es van atrinxerar entre les ruïnes per defensar-les. Entre el 17 de gener al 18 de maig, el turó va ser atacat quatre vegades per les tropes aliades. Aquestes accions van ocasionar la mort de 54.000 soldats aliats i 20.000 soldats alemanys.


Developed by StudentB